1.
Presentació
de la seva candidatura
1.1.
Davant les problemàtiques actuals i les perspectives
de futur, què motiva que es presenti a les eleccions i quins fets diferencials,
respecte de les altres candidatures, creu que pot aportar per fer-hi front?
Ens presentem a les eleccions al Rectorat de la Universitat de Barcelona
amb un equip jove, amb forces, capacitat, il·lusió i amb una capacitat de
gestió ja, objectivament, demostrada. Creiem que els canvis que necessita la
Universitat de Barcelona, com a Universitat pública, catalana, prestigiosa
nivell docent, intensiva en recerca, potenciadora de la transferència i
innovació, igualitària, sostenible, amb vocació i projecció internacional i que
sigui capaç de compaginar el millor de la nostra tradició amb les exigències
pròpies de la modernitat del segle XXI; han d’afrontar-se per una “nova
generació” que, al moment present, en temes molt complicats, ja hagi demostrat,
com és el nostre cas, que cercant el màxim consens possible i aplicant, arribat
el moment just, una certa dosi de fermesa, no tant sols podrem defugir de
l’immobilisme i els seus riscos, sinó que també es pot generar un nou clima de
confiança recíproca que permeti donar resposta als nostres problemes – en especial
als vinculats amb les persones, com ara el relatiu a l’inajornable relleu
generacional i l’estabilització i promoció de les plantilles del PDI i del PAS,
o el d’entendre, al costat de les i els estudiants, que l’accés a una
Universitat Pública no és un privilegi, sinó un dret - mitjançant un exercici de la nostra
responsabilitat compartida. Solucions que necessitaran també de la valentia
suficient, ja acreditada per aquesta candidatura, així com de no tenir les mans
lligades, per motxilles del passat, a l’hora de negociar i reivindicar el que
és just davant de les diferents Administracions Públiques.
1.2.
Quin és el seu “currículum acadèmic”?
2.
Oposició
a les retallades.
2.1.
Davant les retallades pressupostàries, i incompliments
econòmics, que pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, sap quin
és el deute d’aquesta amb la UB?
El major deute que té la Generalitat amb la
universitat és l'històric derivat dels incompliments principalment en
inversions. Per aquest concepte la Generalitat només reconeix uns 8 milions
anteriors al 2006. Ara bé, entenem que també cal afegir la reducció del Pla
d'Inversions Universitàries patit entre 2007-13 (sobre tot en els anys 2011 a
2013 en que la crisi va ser més intensa) que han suposat, a la pràctica, una
assignació inferior al 50% dels prop de 150 milions que corresponien en
inversions universitàries a la UB.
També caldria afegir els greuges soferts en el finançament
ordinari com, per exemple, la reducció íntegra d'una paga doble durant diversos
anys en que el finançament de la Generalitat no cobreix el 100% del capítol 1
de la Universitat.
Cal reclamar que el finançament públic cobreixi el
100% dels salaris (increment mínim del 25% de la subvenció actual) i les
inversions que necessita la Universitat d Barcelona (mínim els 21 milions
anuals de mitjana previstos per al 2007-13).
I quines mesures concretes
proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i
estructurals)
L'època de retallades estructurals ha de donar-se per
acabada. Si es requereix un esforç conjuntural, ho estudiarem. Però no es farà
cap retallada estructural, sinó que cal defensar un increment mínim del 5% cada
any dels pressupostos dels nostres centres i departaments.
La Universitat i, en particular la UB, requereixen
d’un finançament just, suficient i estable, que complementarem amb l'atracció
de noves vies de finançament (donacions, ingressos derivats de la transferència
i innovació i major suport exalumnes) per la millora de la qualitat i de les
línies i estructures docents i de recerca.
2.2.
Davant les retallades de drets laborals que pateix la
UB per part de la Generalitat de Catalunya, quines mesures concretes proposa
per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)
Es plantejarà un gran pacte amb els sindicats de PAS i
PDI per defensar, on calgui, la recuperació de tots els drets retallats que,
com podeu pensar, també afecten a les i els membres de la candidatura. Cal
recuperar les polítiques socials, juntament amb el major finançament públic.
2.3. Amb els
recursos econòmics actuals es fa inviable tenir adaptada, de forma
generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què proposa per fer front a
aquesta situació?
Cal recuperar
el nivell d’inversions públiques per mantenir unes instal·lacions docents de
qualitat i adaptades. Plantejarem un programa realista d’inversions de millora
de totes les instal·lacions docents, tot prioritzant aquelles vinculades amb
temes de seguretat i promeses històriques.
2.4.
Farà servir mecanismes comunicatius, jurídics i de
mobilització per denunciar els atacs a l’autonomia universitària i l’ofegament
econòmic?
Sí, tots aquells que, ajustats a la legalitat i al
sentit comú, ens permetin fer visible tant l’atac que venim patint contra la
nostra autonomia universitària – per exemple el Programa Serra Húnter - contra
la pròrroga del qual no tant sols vaig signar, com van fer d’altres candidats,
sinó que també vaig acompanyar als representants sindicals a la roda de premsa
reivindicativa sobre la qüestió; com l’ofegament econòmic al qual estem
sotmesos per un finançament públic que no és ni suficient, ni just, ni estable
i que, a més, ens penalitza, a nivell de proporcionalitat, quant al nostre pes
i significació dins del sistema universitari català.
2.5. Mitjançant
diferents àmbits en els que participa la UB (Mesa d’Universitats, Consell
Interuniversitari, etc) s’aproven retallades de drets del personal de les
universitats. Es compromet a que la UB faci públic el seu posicionament en tots
el àmbits per a exigir el retorn dels drets laborals arragassats als
treballadors i a les treballadores de la UB?
Sí, perquè és just. En conseqüència, el rector
de la institució, a tots els àmbits, ha de tenir un paper actiu a l’hora
reclamar-lo.
2.6. Davant les continues
retallades que està patint la Societat en general, n’hi ha molts centres
públics (hospitals, escoles, etc) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari,
en el cas de la UB, la pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir
accions que sorgeixen de la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja
permanent de cartells en molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible
el rebuig a les retallades? En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?
Sí. La Universitat de Barcelona ha de fer
visible el seu rebuig a les retallades. Ara bé, ho hem de fer guiats per
l’aplicació d’unes formes de reivindicació que no acabin per penalitzar-nos
quant a la raó que tenim sobre el fons de la qüestió. Quant als cartells,
podria pactar-se, perfectament, tant la seva ubicació, com la durada de la seva
permanència. A més, el propi rector, aprofitant, per exemple, la inauguració
del curs acadèmic, entenem que no ha de tenir cap problema a l’hora d’exposar i
traslladar ell mateix, al seu discurs, el que pensa la comunitat universitària
sobre les retallades que pateix la Universitat i, més en general, la Societat.
3.
Defensa
de l’autonomia universitària
Davant de les propostes de governança que anuncia el Govern de la
Generalitat de Catalunya per controlar políticament a les universitats (per
exemple amb el nomenament del rector/a per part d’un Patronat extern a la
Universitat o els nomenaments en cascada dels diferents càrrecs – tipus
jeràrquic ), quina opinió en té?
La nostra opinió és molt clara. De fet, al nostra programa electoral ja
consta, expressament, el nostre rebuig exprés a aquestes intervencions sobre la
nostra autonomia universitària, així com l’aposta decidida pel manteniment de
l’actual sistema d’elecció del rector mitjançant el sufragi universal directe
amb participació de tota la comunitat universitària. No acceptarem la imposició
del model d’Universitat de Patronat. Igualment, també al nostre programa es
contempla que es mantingui l’actual sistema, ja previst al nostre Estatut
vigent, quant a l’elecció de les deganes i degans, així com de les caps i els
caps d’estudi.
4.
Estructuració
de la plantilla de la UB (PAS I PDI)
Quina estructura organitzativa de llocs de treball creu que ha de
disposar la UB? Com i quan es realitzarà el reconeixement de les tasques que
desenvolupa el personal? Com i quan definirà la carrera professional del
personal? Quin calendari proposa per a la realització d’una autèntica RLT?
Tant en PAS com en PDI, es començarà per nomenar una taula de negociació
per establir un programa d'estabilització, les bases del qual han de ser el pas
previ a una Relació de Llocs de Treball adaptada a la realitat i a la carrera
professional. Una Relació de Llocs de Treball que es basarà en àrees
científiques i departaments en PDI. Entenem que les RLT han de partir de criteris clars i
apriorístics. En el cas del PAS, a més, ja s’ha fet feina des de fa anys i
caldrà veure quina es pot aprofitar, ja que no comencen de zero.
5.
Transparència
en la informació
Una crítica habitual i comú a les
Administracions Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es
facilita tant a la Societat com a la pròpia Comunitat Universitària. Creu que
la UB es suficientment transparent en la informació que facilita, tant de caire
econòmic com de política de personal? Quines mesures proposa per a la millora
de la informació?
La Universitat de Barcelona té encara molt
camí per recórrer quant a la transparència de la seva política econòmica i de
personal. En aquesta línia, apostarem per una recuperació de la confiança
recíproca entre el govern de la institució i les i els representants sindicals,
així com pel compliment de la normativa legal que afecta a la transparència.
D’igual forma, dins del nostre programa també s’incorpora el fet que les
principals mesures a aprovar vagin acompanyades de la seva corresponent memòria
econòmica, no sigui que algú tingui una “idea brillant” en època electoral,
fins i tot atractiva mediàticament, però que, a la pràctica, no sigui més que
un clar “brindis al sol”, que tothom sap que no es podrà complir. Igualment,
des de la nova Gerència, es canviarà també la forma de fer arribar la
informació (no és lògic ni normal que arribi a poques hores de les reunions) a
les i els representants sindicals. I el mateix serà d’aplicació als
vicerectorats, en especial als vinculats amb personal docent i investigador i
personal d’administració i serveis, ja que els criteris de les seves polítiques
han de ser previs, estables i ben coneguts.
6.
Defensa
dels treballadors i les treballadores:
6.1.
Es compromet a mantenir els contractes temporals i els
nomenaments d’interins actuals?
Sí, i es promourà l'estabilització dels estructurals (més d 2 anys d’antiguitat).
6.2.
Quins criteris concrets creu que són els que
justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a estructural? Quin
projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?
Tenir més de 2 anys d’antiguitat i que es demani justificadament la seva
renovació.
L'estabilització ha de ser una oportunitat per a tothom que acompleixi
els objectius que se li demanen. En qualsevol cas, cal un pla consensuat amb
les i els representants de les treballadores i treballadors.
6.3.
Quina proposta realitza per a l’estabilització del
personal contractat amb finançament extern (a càrrec del capítol 6,...) i que
porta molt anys a la UB?
Cal aprofitar el recursos formats. En conseqüència, es prioritzarà la
continuïtat d’aquests recursos amb el finançament extern, abans de contractar
de nous.
6.4.
Es compromet a no realitzar cap externalització de les
tasques i els serveis que són realitzats actualment per personal de la UB?
Creiem que la Universitat i el seu grup de fundacions instrumentals i
col·legis majors constitueixen un servei de qualitat que pot gestionar millor
el sector públic que el privat. Això és així, ja que estem parlant d’un servei
a la societat, ja sigui formatiu, científic, d'innovació i transferència, o
social.
7.
Altres
temes més sectorials dels diferents col·lectius
·
PDI
7.1.
Promoció de PDI acreditat a càtedres (laboral o
funcionari). Quina proposta i calendari en fa?
La nostra candidatura assumeix el Manifest redactat pels acreditats a
càtedra on es planteja la solució progressiva de l’actual bossa, tot tenint
present que cal aplicar uns criteris clars i no canviants. Entre aquests
criteris, el principal hauria de vincular-se amb l’antiguitat, però tenint
present que, en certs casos i àmbits, també poden tenir cabuda, de forma
limitada i ben motivada, criteris com ara els marcats per la visió estratègica
o una recerca de molta intensitat i qualitat.
7.2.
Estabilització de PDI acreditats. Quines
propostes realitza per a que es convoquin les places d’Agregat o Professorat
Titulat Universitari?
La nostra candidatura, com així consta al nostre programa de govern,
defensa la combinació de places funcionarials i laborals (el que haurem de
defensar amb contundència davant de la Generalitat, però és possible
legalment). També ens manifestem en contra de l’actual aplicació del Programa
Serra Húnter, ja que es tracta d’una disfunció del sistema pensada per captar
un suposat talent extern i que, al cap i a la fi, termina per castigar el
nostre gran talent intern. Defensem un
model propi de professorat UB que ens permeti prendre les nostres decisions de
política de professorat amb criteris marcats per l’exercici de la nostra
autonomia universitària. Haurem de vigilar, de prop, al Govern de la
Generalitat, quant al compliment de la moció aprovada pel Parlament de
Catalunya, on se l’insta a dissenyar, escoltant a les Universitats, en un
termini de quatre mesos, un pla de xoc per donar sortida a l’estabilització i
promoció del personal acadèmic i docent, així com del personal d’administració
i serveis.
7.3.
Contractes realitzats fora de la carrera acadèmica,
és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies contractuals (becaris,
predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, etc).Quines propostes i
calendari en fa?
Davant de la proliferació d’aquestes tipologies, cadascuna amb uns
orígens i realitats diferents, caldrà tenir present, quan les persones en
qüestió puguin acreditar que han complert bé amb la seva feina de formació, el
trànsit cap a la seva estabilització (són la pedrera del relleu generacional).
Això, com és lògic, també dependrà d’una negociació d’un millor sistema de
finançament públic de les Universitats Públiques. Les places molt vinculades
amb la investigació plantegem, segons els diferents àmbits de coneixement, que
puguin també entrar dins de la roda d’estabilització, ja sigui mitjançant els
departaments o els propis instituts propis de recerca (vg. Ramon y Cajal amb
acreditació I3). Quant al calendari entenem que no hi haurà una solució d’un
dia per l’altre, però que la solució ha de ser progressiva i constant.
7.4.
Acordarà un pla d’estabilització amb el Comitè
d’Empresa del PDI? Amb quins criteris?
Un dels objectius fonamentals de qualsevol equip rectoral entenem que
haurà de ser acordar una combinació de les polítiques d’estabilització i
promoció del personal docent i investigador, tant amb el Comitè d’Empresa com
amb la Junta PDI. Els criteris sobre els quals haurem d’arribar a acords, que
ens hauran de fer anar de la mà amb les nostres reivindicacions davant de la
Generalitat, estimem més oportú concretar-los a partir d’haver-nos escolat,
mútuament. Per aquest motiu, com així consta al meu propi vídeo promocional de
la campanya penjat a la pàgina web de la UB, la primera mesura que prendré si
la comunitat universitària en fa confiança, serà convocar, entre d’altres, a
una reunió, als representants del Comitè i també de la Junta, per determinar,
entre tots, el que és més urgent i prioritari i consensuar com afrontar-lo
conjuntament. En aquesta línia, per exemple, ens sembla un molt bon punt de
partida l’acord del comitè sobre el diagnòstic de la figura dels associats i
les recomanacions d possibles solucions incorporades en funció dels diferents
casos que s’amaguen sobre aquesta categoria concreta.
7.5.
Acordarà un protocol de relació amb el Comitè
d’Empresa del PDI, per garantir les competències de l’art.64 de l’Estatut dels
Treballadors?
No tindrem cap problema a acordar un protocol de relació amb el comitè
en relació a les competències de l’art. 64 ET. Com és lògic, aquest protocol
establirà obligacions i drets en totes dues direccions (per exemple, en relació
al termini per la redacció, quan així estigui previst, d’informes no
vinculants).
7.6.
Es revisarà el PDA? En quin sentit?
Com així consta al nostre programa, on hem fet pròpies les conclusions
del Subgrup “PDA i política de professorat” del Grup Claustral “Futur UB”,
entenem que l’aplicació pràctica del PDA ha posat de manifest, sense perjudici
d’alguns elements positius quant a mesurar i racionalitzar l’activitat docent i
de recerca del PDI, la necessitat de simplificar-lo quant als sistema d’Inputs
i Outputs, fer-ho més operatiu, tot valorant les aportacions rellevants, i
articular-lo sobre la definició d’indicadors més senzills que, en aplicació
d’un principi de flexibilitat, ens permetin, d’una banda, contemplar les
particularitats que corresponen a cada àmbit de coneixement dins de la nostra
institució; i de l’altra, l’actualització dels barems. I tot això, a més,
revisant i ajustant, en alguna mesura, els barems de desgravacions per càrrecs
i encàrrecs.
7.7.
Tindrà en compte el 51%
Ho tindrem en compte. De fet, hem d’exigir a l’Administració competent
el compliment de la legalitat, tot recordant-li que el personal docent i
investigador contractat, computat en equivalències a temps complet, no pot
superar mai el 49 % (entès com un màxim i no com un ideal); i que el personal amb contracte laboral
temporal tampoc no pot superar el 40 % de la plantilla docent. I això ho haurem
de lligar amb la necessitat de reclamar un finançament suficient i estable que
ens permeti dur a terme el ja inajornable relleu generacional de les nostres
plantilles, amb places dignes i no precàries.
·
PAS
7.8.
Mantindrà l’actual gerència i equip de Recursos
Humans?
No. El o la gerent serà personal de la casa.
7.9.
Mantindrà els Plans d’Ordenació de la Reforma
Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de “organització”?
Aquests plans d’ordenació entenem que s’han d’estudiar, tot escoltant a
les i els interessats. Aprofitarem el que estigui consensuat i el treball previ
que ens pugui servir. I en tot allò que no “’s’aguanti”, negociarem des de la
confiança recíproca.
7.10. Es compromet a lluitar
per recuperar la jornada de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de
Gestió del Temps i de Conciliació?
S’ha de defensar i lluitar per la recuperació
de la jornada de 35 hores, així com de la resta dels drets laborals perduts al
llarg dels últims anys. Pel que fa referència als actuals projectes de gestió
del temps i de conciliació, entenem que han de potenciar-se en la mesura de les
necessitats tant del personal com de la institució.
7.11. Es compromet a que els
representants del personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal
temporal i interí?
En el cas del PAS-F existeix una comissió de seguiment pactada que té la
funció, entre d’altres, de fer el seguiment d’accés del personal interí.
Aquesta comissió s’haurà d’activar i haurem de garantir el seu bon
funcionament. En el cas del PAS-L, s’haurà d’aplicar un sistema similar al del PAS-F,
amb l’objectiu també de garantir el seguiment de l’accés.
7.12. Es compromet a evitar al
màxim les comissions de serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que
en els casos que excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal
puguin fer un seguiment de l’atorgament, i de la motivació?
Les figures de les comissions de servei i dels encàrrecs només
s’utilitzaran en els casos estrictament necessaris. En qualsevol cas, sempre
aniran acompanyades de la seva motivació i concreció de la temporalitat. A tal
efecte, a més, com així es recull al nostre programa de govern, es vol
implementar un sistema de concurs anual que garanteixi que les places puguin
sortir de forma àgil, tot evitant-se, en conseqüència, l’ús les comissions de
servei o encàrrecs per cobrir aquestes situacions derivades de la lentitud del
concursos.
7.13. Creu que s’han de
mantenir el personal de lliure designació quan el càrrec que els va nomenar ja
ha cessat?
Entenem que no té cap sentit que un cop cessat el càrrec que va nomenar
al personal de lliure designació, aquest últim
es mantingui com a tal. Es a dir, que quan el càrrec que nomena al
personal de lliure designació cessa, aquest tipus de personal, que és de la
seva confiança, no té sentit, més enllà d’aquells casos on el personal de
lliure designació també sigui de la confiança del nou càrrec, que es mantingui.
7.14. Com solucionarà la
problemàtica actual que comporta el fet de què tasques estructurals de PAS
s’estiguin desenvolupant per personal aliè (Fundacions) o precaritzades
(becaris)?
És imprescindible posar ordre en les Fundacions i que cadascuna d’elles
i el seu personal es dediquin a les tasques que tenen encomanades i no a
aquelles tasques que són pròpies del personal d’administració i serveis de la
Universitat de Barcelona. Quant a les beques de col·laboració, aquesta
candidatura té molt clar que han de tenir caràcter formatiu, així com que mai
han de tenir com a objectiu suplantar tasques del personal d’administració i
serveis.
8.
Reduccions
de càrrecs i de les seves retribucions:
Malgrat que el nombre de personal que treballa a la UB s’està reduint, i
malgrat les fortes retallades de drets al personal, observem una gran
proliferació d’alts càrrecs i personal de lliure designació. Comparteix aquesta
opinió? Reduirà les estructures formals i reals de càrrecs, acadèmics o
administratius, així com les corresponents retribucions?
Els càrrecs als que fa referència la qüestió han de ser, des del nostre
punt de vista, els estrictament necessaris per cobrir les necessitats de la
Universitat de Barcelona. Pel que fa a les seves retribucions, estimem que
aquestes han d’estar equilibrades en atenció a les funcions i responsabilitats
reals que corresponguin al càrrec en particular i, per descomptat, mai ser un
greuge comparatiu quant a la situació de retallades que hem anant patint i
patim tots els col·lectius de la institució.
9.
Més
democràcia i més negociació amb els/les representants/es del personal:
És força habitual en les relacions entre l’Administració i els
representants sindicals confondre informar amb negociar. Clarificarà els
respectius àmbits de negociació? com?
Una de les principals necessitats de la nostra institució es retrobar la
confiança entre la representació del personal i la representació institucional.
Per aquest motiu, precisament, entenem necessari el dissenyar un protocol de
negociació i comunicació on quedin reflectides, expressament, les obligacions
recíproques d’ambdues parts (la del personal i la institucional).
10.
Salut
laboral:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en
fa?
Pel que fa al tema de la salut laboral hem de fer una anàlisi i reflexió
molt profunda. Per fer una anàlisi seriosa del tema hem de disposar de totes
les dades. Un cop les tinguem, són conscients que caldrà una reflexió, a nivell
d’institució, amb l’objectiu de poder concretar aquelles mesures i propostes
que siguin necessàries. En tot cas, tenim molt clar que cal apostar, d’una
banda, per una Universitat sostenible; i, d’altra, per una Universitat conscient,
des de la lògica i la realitat, de la importància de les polítiques de Salut i
Seguretat en el treball (pensem, només a títol d’exemple, en les importants
implicacions del tema en aspectes com els laboratoris propis dels àmbits de les
ciències experimentals i les enginyeries, la medicina i la salut, o en els
talleres de belles arts, o en els riscos psicosocials).
11.
Polítiques
d’igualtat:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I quines propostes en
fa?
Per nosaltres aquest és un eix bàsic per construir una nova Universitat.
De fet, són l’única candidatura que aposta, decididament, per la creació d’un
vicerectorat específic d’igualtat i solidaritat. Us convidem a llegir el nostre
programa quant a la concreció d’aquelles mesures que ens han de permetre
situar-nos com una Universitat igualitària. Al moment actual, malgrat alguns
tímids passos que s’hagin pogut donar els últims anys, queda molt camí per
recórrer quant a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes. Molts són
els temes a treballar: la lluita contra la segregació vertical encara existent,
el desglossament de dades per sexes, la transversalitat de gènere a la docència
i la recerca, la consolidació d’un llenguatge inclusiu – alguns candidats a
aquestes eleccions, oblidant el sentir del propi Claustre, encara redactem els
seus programes amb fórmules masculines no marcades semànticament - la elaboració d’un nou Pla d’Igualtat, i la
consolidació d’una nova cultura de la cura, presidida per la tolerància zero
vers l’assetjament o la violència per raó de gènere o d’orientació sexual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada