1. Presentació de la seva candidatura
1.1.
Davant les problemàtiques
actuals i les perspectives de futur, què motiva que es presenti a les eleccions
i quins fets diferencials, respecte de les altres candidatures, creu que pot
aportar per fer-hi front?
Primerament s’ha de
conèixer l’ ”estat de situació actual”, definir el model que la UB vol
donar-se, i fer una consulta sobre els canvis recents en les estructures.
Precisament aquesta circumstància i també el coneixement real dels recursos
humans (PAS i PDI) actuals i dels concedits durant els últims 10 anys, ens sembla
que són fets diferencials, i per això els hem explicitat en el Programa i a més
a més dins de les accions ràpides. També ens sembla un fet diferencial, com es
podrà comprovar en la resposta a la pregunta següent, la situació de disposar
d’un Currículum equilibrat entre la docència, la investigació i la gestió en
diversos càrrecs unipersonals, dos dels quals han estat per elecció.
M’he dedicat més de 40
anys a la Universitat en exclusiva, sent Catedràtic de la UB des de fa més de
28 anys. El fet de ser un Professor no endogàmic m’ajuda a tenir una situació
en la qual no dec favors ni tinc compromisos adquirits, gaudint d’una absoluta
independència i transparència, amb la motivació exclusiva de poder servir a la
UB durant els vuit anys que encara em resten. Això, unit a no haver publicat
possible noms per als Vicerectorats previstos en el programa, conformen que, en
cas de ser triat, seria un Rector fort sense haver de fer equilibris estranys
que no ajudarien a la correcta gobernança en cap cas i menys en la situació
actual
1.2.
Quin és el seu
“currículum acadèmic”?
In extenso es pot
consultar al GREC, un resum del qual és el següent:
Eduardo L.
Mariño (Càceres. 1954)
- Llicenciat en Farmàcia per la Universitat
de Salamanca (USAL). Juny de 1976.
- Cap d’ Estudis i Subdirector del Col·legi
Major “San Bartolomé” - USAL. 1976 a 81.
- Becari del Pla de Formació de Personal
Investigador del Ministeri d’ Educació.1977 a 80.
- Diplomat en
Sanitat. 1977.
- Doctor en Farmàcia per la USAL. 1981 i
Premis Extraordinari i del Patronat. 1982.
- Professor Adjunt Numerari d’ Universitat
de Farmàcia Galènica. 1982.
- Professor Titular de Farmàcia i
Tecnologia Farmacèutica a la USAL. 1984.
- Becari del
Ministeri de Sanitat a la Universitat del Sud de Califòrnia. Los Ángeles. 1985.
- Becari del Comitè conjunt
Hispanonordamericà per a la Cooperació Científica a la
Universitat de Florida. Gainesville. 1986.
- Catedràtic de Farmàcia Galènica a la
Universitat de Barcelona (UB). Juny
1988.
- Cap d’estudis de l’Ensenyament de Farmàcia
de la Universitat de Barcelona, per elecció. 1990 a 1993.
- Vicedegà Adjunt de la Facultat de Farmàcia
de la Universitat de Barcelona 1995-98
- Responsable dels intercanvis internacionals
de la Facultat de Farmàcia. 1995 a 1998.
- Director del Departament de Farmàcia i
Tecnologia Farmacèutica de la UB. 2001-2004.
- Director del Títol propi de la UB: Màster
i Postgrau en Atenció Farmacèutica Integral, des de 1999.
- Director del Màster Oficial: Medicaments,
Salut i Sistema Sanitari de la UB, des de 2013.
- Director del Grup d’Innovació
Docent “Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia” de la UB l’any 2000 i
Consolidat els anys 2003, 2006, 2008, 2011, 2013 i 2016.
- Director del Grup d’Investigació Singular
“Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia”, acreditat per la Generalitat de Catalunya.
2009.
- Director del Grup d’Investigació
Consolidat “Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica”, acreditat per la
Generalitat de Catalunya. 2013.
- Aprovació de
sis (6) sexennis d’ investigació, un de nivell 27 i cinc de nivell 29, fins desembre
de 2012, per part de la Comissió Avaluadora de la Activitat Investigadora
(CNEAI) del Ministeri d’Educació i Ciència, i set (7) quinquennis de docència.
- Farmacèutic
especialista en Farmàcia Hospitalària. 1988.
- Farmacèutic especialista en Farmàcia
Industrial i Galènica. 2000.
- Farmacèutic Especialista en Anàlisi i
Control de Medicaments i Drogues. 2002.
- Acadèmic
corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia. 1993
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia
Nacional de Farmàcia i Bioquímica d’ Argentina. 2001.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia
Iberoamericana de Farmàcia. 2010.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia de
Farmàcia del Paraguai. 2014.
- Acadèmic corresponent de l’Acadèmia
Nacional d’ Agronomia i Veterinària. Argentina. 2016
- Membre del
Comitè Científic de la Comissió d’Informació Terapèutica del “Servei Català de
la Salut de la Generalitat de Catalunya”. 1993 a 2001 i 2003 fins al moment
actual
- Director de la Unitat de Farmàcia Clínica
i Farmacoteràpia de la UB des de 1995 fins 2001 i des de 2004 fins al moment
actual.
- Secretari
General de l’Organització de Farmacèutics Iberolatinoamericans (O.F.I.L.). 1997
a 1998.
- Representant a Espanya de la Secció
Acadèmica de Farmàcia de la Federation
International of
Pharmaceutiques (F.I.P.). 1998.
- Membre del
Consell Assessor sobre la prevenció d’Errors de Medicació del “Servei Català de
la Salut de la Generalitat de Catalunya”. 2003- fins al moment actual
- Membre
institucional del Pharmaceutical Care
Network Europa (PCNE) 2010 - fins al moment actual.
- Membre de la Comissió de Bioètica de la
Universitat de Barcelona. 2012- fins al moment actual.
- Membre institucional
del FORO de Atenció Farmacèutica – Farmàcia
Comunitària del Consell
General de Col·legis Oficials de Farmacèutics. 2013- fins al moment
actual.
2. Oposició a les retallades.
2.1.
Davant les
retallades pressupostàries, i incompliments econòmics, que pateix la UB per
part de la Generalitat de Catalunya, sap quin és el deute d’aquesta amb la UB?
I quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades conjunturals
i estructurals)
Com deia
abans, volem saber l’ “estat de situació” a fi que, quan haguem de negociar amb
qui i on correspongui, portem els “deures fets”, donant valor així a la posició
de la Universitat de Barcelona en totes les seves dimensions. D’aquesta manera,
podrem dur a terme la immediata suspensió de retallades i la ràpida recuperació
de tot allò que es va perdre amb les mateixes. El que no farem seran ofertes
demagògiques, promeses que no es puguin complir o arranjaments electorals sense
un bon coneixement de la situació de la UB
2.2.
Davant les
retallades de drets laborals que pateix la UB per part de la Generalitat de
Catalunya, quines mesures concretes proposa per fer-li front? (retallades
conjunturals i estructurals)
La
resposta és pràcticament la mateixa que la donada a la pregunta anterior.
2.3.
Amb els
recursos econòmics actuals es fa inviable tenir adaptada, de forma
generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què proposa per fer front a
aquesta situació?
De nou, en primer lloc
es trobaria l’obtenció de la informació necessària, i a continuació es
tractaria d’implementar les mesures necessàries per tal que en cap moment es
dificulti i/o es pugui qüestionar la lliure circulació a la UE dels professionals
egressats per la UB.
2.4.
Farà servir
mecanismes comunicatius, jurídics i de mobilització per denunciar els atacs a
l’autonomia universitària i l’ofegament econòmic?
Sense
cap mena de dubte. Un dels nostres elements crítics és la Transparència i la Nitidesa
com a part del lema PERFUNDET.
2.5.
Mitjançant
diferents àmbits en els que participa la UB (Mesa d’Universitats, Consell
Interuniversitari, etc) s’aproven retallades de drets del personal de les
universitats. Es compromet a que la UB faci públic el seu posicionament en tots
el àmbits per a exigir el retorn dels drets
laborals arragassats als treballadors i a les treballadores de la UB?
Òbviament, em
comprometo a conèixer el posicionament de la UB i a la seva efectiva i eficient
publicitació.
2.6.
Davant les continues
retallades que està patint la Societat en general, n’hi ha molts centres
públics (hospitals, escoles, etc) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari,
en el cas de la UB, la pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir
accions que sorgeixen de la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja
permanent de cartells en molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible
el rebuig a les retallades? En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?
Si resulto elegit Rector de la UB no hi haurà
cap tipus de pràctica d’amagar res, sinó que es donarà la situació contrària. A
més, crec que en el programa ja s’insisteix de manera notable al respecte
d’aquesta qüestió.
3. Defensa de l’autonomia universitària
Davant de les propostes
de governança que anuncia el Govern de la Generalitat de Catalunya per
controlar políticament a les universitats (per exemple amb el nomenament del
rector/a per part d’un Patronat extern a la Universitat o els nomenaments en cascada
dels diferents càrrecs – tipus jeràrquic ), quina opinió en té?
Absolutament
contrari. Defendré, fins i tot més enllà de les meves possibilitats,
l’autonomia universitària enfront a qui sigui i contra qualsevol cosa.
4. Estructuració de la plantilla de la UB (PAS
I PDI)
Quina estructura
organitzativa de llocs de treball creu que ha de disposar la UB? Com i quan es
realitzarà el reconeixement de les tasques que desenvolupa el personal? Com i
quan definirà la carrera professional del personal? Quin calendari proposa per
a la realització d’una autèntica RLT?
En bona mesura
estarà en funció de l’estructura funcional (sobre la qual ens hem compromès a
fer una consulta per a la seva possible modificació) i sobre el model
d’Universitat que la UB decideixi adoptar. En base a això, s’haurà de definir
la carrera professional, i, com a molt tardar en un any, hauríem de tenir una
autèntica RLT.
5. Transparència en la informació
Una crítica habitual i comú a les
Administracions Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es facilita
tant a la Societat com a la pròpia Comunitat Universitària.
Creu que la UB es suficientment transparent en
la informació que facilita, tant de caire econòmic com de política de personal?
Quines mesures proposa per a la millora de la informació?
Ja ho hem esmentat abans, i, a més,
en el programa insistim notablement sobre l’actual situació de poca
transparència i manca de motivació en les preses de decisions, la qual cosa ha
portat a la UB a un nivell de judicializació que creiem que no és desitjable.
Crec que sóc l’únic candidat que ha proposat en el programa la creació d’un
“Servei d’Inspecció”, tal com existeix en altres Universitats, perquè no ens
haguem de lamentar, i a més perquè no haguem de justificar no prendre cap
mesura perquè tenim una normativa dels anys 50. Creiem que ja hi ha hagut prou
temps per modificar-la i adequar-la a
l’actualitat.
6. Defensa dels treballadors i les
treballadores:
6.1.
Es compromet a mantenir
els contractes temporals i els nomenaments d’interins actuals?
6.2.
Quins criteris concrets
creu que són els que justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a
estructural? Quin projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?
6.3.
Quina proposta realitza
per a l’estabilització del personal contractat amb finançament extern (a càrrec
del capítol 6,...) i que porta molt anys a la UB?
6.4.
Es compromet a no
realitzar cap externalització de les tasques i els serveis que són realitzats
actualment per personal de la UB?
Malauradament,
no puc donar una resposta no electoralista a aquestes preguntes sense un bon
coneixement de l’estat de la situació que propugnem, malgrat que en repetides
ocasions hem dit i diem que a nosaltres no ens sobra ningú, i que farem tot el
possible per respectar els compromisos d’anteriors rectors encara que no ens
trobem en la seva línia, tenint en compte que ens agrada definir-nos com la
Universitat de les persones, les quals ocupen el centre de la mateixa.
7. Altres temes més sectorials dels diferents
col·lectius
·
PDI
7.1.
Promoció de PDI acreditat
a càtedres (laboral o funcionari). Quina proposta i calendari en fa?
7.2.
Estabilització de PDI acreditats.
Quines propostes realitza per a que es convoquin les places d’Agregat o
Professorat Titulat Universitari?
7.3.
Contractes realitzats fora
de la carrera acadèmica, és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies
contractuals (becaris, predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal,
etc).Quines propostes i calendari en fa?
7.4.
Acordarà un pla
d’estabilització amb el Comitè d’Empresa del PDI? Amb quins criteris?
7.5.
Acordarà un protocol de
relació amb el Comitè d’Empresa del PDI, per garantir les competències de
l’art.64 de l’Estatut dels Treballadors?
7.6.
Es revisarà el PDA? En
quin sentit?
7.7.
Tindrà en compte el 51%
Bona part de tot allò que
s’ha dit a la pregunta anterior és també d’aplicació en aquesta. Malgrat això,
reiterarem algunes qüestions a continuació. Així, respectarem l’estabilització
i la promoció del PDI acreditat, amb el benentès que la promesa rectoral que
s’ha fet a la UB i en altres Universitats (totalment fora de la línia de tot
allò previst per al procediment actual) pel que fa al fet que totes les
persones acreditades de la UB tindran plaça a la UB, deurà de ser limitada en
el temps per moltes raons. Em sembla absolutament increïble que no hi hagi
hagut una completa difusió de la llista de places per a acreditats, per exemple
a càtedra, que sortiran pròximament a concurs públic. Tampoc entenc que no
existeixi una llista oficial (i sí algunes anònimes) de totes les persones
acreditades a la UB. A les persones contractades fora de la carrera acadèmica
se’ls haurà d’avisar prèviament de les possibilitats de promoció que tindran al
Departament, Secció, Unitat, etc., quan es finalitzin els seus contractes (de
manera semblant a com es fa al MIR), per no generar “bombes de rellotgeria” que
saltin diferides en el temps i que siguin un llast a l’ “herència” que es pugui
deixar en finalitzar el mandat com a rector. S’haurà de revisar el PDA, atès
que s’ha de canviar la cultura que porta a pensar que la docència és una
“càrrega” de la qual hom s’ha d’alliberar, com a mínim parcialment si
s’aconsegueixen fons econòmics, sense tenir en compte els recursos humans i els
mitjans físics, d’utillatge i instrumentació, i serveis que la UB ha
proporcionat (a vegades in person) i
que facilita els esmentats ingressos elevats. Sota el meu punt de vista, aquests
elevats ingressos ja disposen d’altres vies de reconeixement que acostumen a
ser àmpliament utilitzats
·
PAS
7.8.
Mantindrà l’actual
gerència i equip de Recursos Humans?
7.9.
Mantindrà els Plans d’Ordenació
de la Reforma Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de
“organització”?
7.10. Es compromet a lluitar per recuperar la
jornada de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de Gestió del Temps i de
Conciliació?
7.11. Es compromet a que els representants del
personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal temporal i interí?
7.12. Es compromet a evitar al màxim les comissions
de serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que en els casos que
excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal puguin fer un
seguiment de l’atorgament, i de la motivació?
7.13. Creu que s’han de mantenir el personal de
lliure designació quan el càrrec que els va nomenar ja ha cessat?
7.14. Com solucionarà la problemàtica actual que
comporta el fet de què tasques estructurals de PAS s’estiguin desenvolupant per
personal aliè (Fundacions) o precaritzades (becaris)?
Bona part del
que s’ha dit a la pregunta anterior també és d’aplicació en aquesta. Malgrat
això, reiterarem algunes qüestions a continuació. A la pregunta 7.12 la
resposta és afirmativa. La resposta a la pregunta 7.13 és negativa, i per
respondre a la pregunta 7.14 necessito més informació. Per a les preguntes
anteriors i les no indicades, redundem tot allò explícitament escrit al
Programa:
“* Política de personal clara i realista:
— concursos clars i transparents, i barems
segons la legislació vigent
— possibilitat
de canvi de places tant horitzontal com vertical, afavorint la transversalitat
— temporalitat
reduïda i per a contractes de reforç puntual
— eliminació
de la figura del becari com a treballador sense retribució
* Recuperació dels drets del
personal perduts els darrers anys:
— matrícula gratuïta
— dies d’afers propis
— jornada de 35 hores
— recuperació de la tercera paga extraordinària
— recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu
— racionalització dels complements del lloc de treball “
8. Reduccions de càrrecs i de les seves
retribucions:
Malgrat que el nombre de
personal que treballa a la UB s’està reduint, i malgrat les fortes retallades
de drets al personal, observem una gran proliferació d’alts càrrecs i personal
de lliure designació. Comparteix aquesta opinió? Reduirà les estructures
formals i reals de càrrecs, acadèmics o administratius, així com les
corresponents retribucions?
Segur que la
determinació del model i l’estructura més adequada ajudaran a resoldre
possibles disfuncions que puguin existir ara. Lògicament, en situació de fortes
retallades no té gaire sentit una proliferació de càrrecs i de personal de
lliure designació. Les estructures i els càrrecs seran els necessaris, i els de
lliure designació hauran d’estar justificats molt bé, seguint allò que ha estat
la meva pròpia trajectòria durant més de 40 anys d’Universitat.
9. Més democràcia i més negociació amb els/les
representants/es del personal:
És força habitual en les
relacions entre l’Administració i els representants sindicals confondre
informar amb negociar. Clarificarà els respectius àmbits de negociació? com?
Tornem novament al nostre
lema PERFUNDET. La “P” es correspon amb Professionalitat, la “E” amb Equitat,
la “R” amb Responsabilitat, la “F” amb Flexibilitat, la “U” amb Universitat, la
“N” amb Nitidesa, la “D” amb Democràcia, la segona “E” amb Eficiència, i la “T”
amb Transparència. Evidentment, clarificarem tot allò que està relacionat amb
la UB, i com no pot ser d’una altra manera, també els àmbits de negociació, en
primer lloc informant-nos, i a continuació aplicant tot allò que inclou el
nostre lema.
10. Salut laboral:
Quina valoració fa de la
situació actual a la UB? I quines propostes en fa?
Crec que ja
s’han fet alguns avenços gràcies a mesures com el Síndic de Greuges, Mediació,
OSSMA, ..., però creiem que s’ha d’anar molt més enllà. Per aquest motiu, hem
proposat al programa la creació i desenvolupament del Servei d’Inspecció, més
com una mesura profilàctica que quirúrgica.
11. Polítiques d’igualtat:
Quina valoració fa de la
situació actual a la UB? I quines propostes en fa?
També ens
sembla que s’ha de millorar la situació actual. Per això, al programa electoral
hem establert uns grans blocs, tres dels quals parlen sobre les persones i a on
hem repetit amb total intencionalitat la següent frase:
“En tot el que
fa referència a persones, iniciarem aquest apartat fent una manifestació
pública de tolerància zero davant la violència de gènere, i la no-acceptació de
discriminació en cap cas, ajustant-nos sempre al principi d’igualtat, capacitat
i mèrit.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada