1. Presentació de la seva
candidatura
1.1. Davant les problemàtiques actuals i les
perspectives de futur, què motiva que es presenti a les eleccions i quins fets
diferencials, respecte de les altres candidatures, creu que pot aportar per
fer-hi front?
El nostre lema es “UB Splendens Iterum” (la UB torna a
lluir) i fixem un horitzó temporal l’any 2025.
Ens presentem per que sols nosaltres podem aconseguir
que la UB torni a lluir al 2025. La inèrcia actual de la UB i del sistema no
permetran els altres candidats puguin fer el que es necessita fer. Dades, anàlisi
de dades, criteris analítics i fixació d’objectius d’interès comú son les eines
que emprarem. Una segona eina és el de copsar la realitat (tàctica de bottom-up, és a dir és el PAS i el PDI el que informa del seu entorn, de
les seves condicions de treball i de les seves necessitats que han d’ésser en
benefici de la UB). El més important són les persones i són les persones les
que han de proporcionar les dades de la seva realitat. Conèixer la realitat,
tenir les dades, treballar les, fer diagnòstic i proposar solucions i objectius
concrets mitjançant un equip professional i cohesionat (per suposat a posterior
i no a priori) és la única manera de posar el vaixell de la UB en la direcció
adient i fixar el rumb.
1.2. Quin és el seu “currículum acadèmic”?
Llicenciat i doctor en Química (1982). Tota la seva
carrera com a docent i investigador ha estat a la Universitat de Barcelona,
tret d’estades postdoctorals, períodes sabàtics i quatre anys al Centre d’Investigació
Mèdica Aplicada (CIMA). Ha visitat la University College de Londres, l’Institut
Max Planck de Fisiologia Molecular a Dortmund, la Facultat de Medicina de
Harvard i l’Institut Pasteur de París. Professor ajudant (1978), col·laborador
(1982), titular contractat (1983), titular (1986), i catedràtic de Bioquímica i
Biologia Molecular (1996-). En l’àmbit de la recerca, té prop de 350 articles
en revistes indexades, més de 12.000 citacions i un índex h de 58.
Ha estat secretari de l’antic Departament de
Bioquímica, Fisiologia i Biologia Cel·lular. Ha impartit docència en llicenciatures,
graus i ensenyaments de tercer cicle. És promotor d’activitats in silico i d’un
temari de química clínica de la Divisió de Ciències Experimentals i
Matemàtiques. Li agraden la lectura, la música, els documentals i estar amb la família.
Pel que fa a l’àmbit de la internacionalització, ha promogut la incorporació de
la Universitat de Barcelona a la xarxa Eurolife i ha estat representant en les
primeres reunions amb la Universitat com a participant.
2. Oposició a les retallades.
2.1. Davant les retallades pressupostàries, i
incompliments econòmics, que pateix la UB per part de la Generalitat de
Catalunya, sap quin és el deute d’aquesta amb la UB? I quines mesures concretes
proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)
a) El deute corrent és relativament baix, no sé quin
és avui exactament. Gràcies al FLA les coses són bastant normals. Hi ha un
deute vell, d’uns 8 milions d’euros que podria ser difícil cobrar. Ho intentaré
si tinc l’oportunitat.
b) La UB està clarament perjudicada per un model de
finançament que es va elaborar quan va entrar de conseller Carles Solà. Va
entrar en funcionament l’any 2004. Fins ara la UB no s’ha plantat davant aquest
greuge que l’any 2017 ens podria perjudicar bastant.
c) Si sóc elegit, a l’endemà aniria a negociar una
correcció del pressupost 2017. Hi ha un cert marge perquè el Govern encara no
el té enllestit tot i que ja se sap que si s’aprova el que ens volen assignar,
anirem molt malament.
d) Poc marge de maniobra té un rector escolli a primer
de desembre per corregir el pressupost de 2017, però no hi ha més que negociar
amb urgència. És l’única mesura conjuntural. L’estructural passa per fer valer
el paper de la UB. No pot ser que siguem la universitat més maltractada del
sistema universitari català.
2.2. Davant les retallades de drets laborals que
pateix la UB per part de la Generalitat de Catalunya, quines mesures concretes
proposa per fer-li front? (retallades conjunturals i estructurals)
El pressupost ja no permet retallades. Qualsevol
retallada passaria per reduir personal l’any 2017 i això no forma part del meu
programa. Les mesures són negociar i dir “prou” i alinear-se amb altres Rectos,
per exemple amb la Rectora de la UAB que ja està dient prou al Govern de la
Generalitat: Si s’ha de reduir, que toquin una altra universitat, que fins ara
han estat beneficiades.
2.3. Amb els recursos econòmics actuals es fa inviable
tenir adaptada, de forma generalitzada, la UB a les previsions de l’EEES. Què
proposa per fer front a aquesta situació?
Les situacions són diverses. A l’EEES la forma de
docència és molt diversa. En general es hores de contacte directe entre
professorat i alumnat no és tan alt com aquí. Ens haurien de deixar de
paràmetres generalistes i baixar el zoom per analitzar la qualitat de cada
àmbit. Hi ha comportaments molt diversos; fins i tot i alguns que no estan prou
bé no pateixen cap manca de recursos.
2.4. Farà servir mecanismes comunicatius, jurídics i
de mobilització per denunciar els atacs a l’autonomia universitària i l’ofegament
econòmic?
Els mecanismes que m’agraden més són els que es basen
en la transparència. Explicar les coses bé i posar-les a disposició de la
comunitat universitària i l’opinió pública ajuden molt a solucionar els
problemes.
Els suposats atacs a l’autonomia universitària no es
poden entendre sense el permís de les universitats. Una màxima de l’autonomia
és seleccionar els estudiants i la llei ens la permet. Em pregunto si la
comunitat universitària ho vol.
L’ofec econòmic només es pot solucionar negociant i
dient prou. No valen accions judicials, que no m’agraden, ni tampoc les
pamfletàries.
2.5. Mitjançant diferents àmbits en els que participa
la UB (Mesa d’Universitats, Consell Interuniversitari, etc.) s’aproven
retallades de drets del personal de les universitats. Es compromet a que la UB
faci públic el seu posicionament en tots el àmbits per a exigir el retorn dels
drets laborals arrabassats als treballadors i a les treballadores de la UB?
Com a professor d’aquesta universitat no recordo cap
dret laboral que m’hagi arrabassat cap d’aquestes instàncies.
Només, que recordi, hem patit la reducció salarial,
com altres servidors públics de Catalunya, i la pèrdua de les aportacions al
fons de pensions i la matrícula gratuïta en els estudis universitaris per a
familiars directes.
Si em comprometo a fer públics, com indica la llei de
transparència i bon govern, els salaris i també les condicions laborals que
tenim els col·lectius que treballem a la universitat.
Naturalment defensaré, en cas de ser escollit, d’acord
amb els òrgans de govern, els drets laborals de tots els treballadors de la UB.
2.6. Davant les continues retallades que està patint
la Societat en general, n’hi ha molts centres públics (hospitals, escoles,
etc.) que fan visible el seu rebuig. Pel contrari, en el cas de la UB, la
pràctica habitual és amargar-ho i, fins i tot, impedir accions que sorgeixen de
la pròpia Comunitat Universitària (ordres de neteja permanent de cartells en
molts Edificis, etc). Creu que la UB ha de fer visible el rebuig a les retallades?
En cas afirmatiu, com proposa fer-ho?
D’una manera ordenada la UB ha de denunciar i fer
patent el rebuig a les retallades que malmeten el servei públic, sense amagar
el malestar quan la majoria així ho decideixi.
Els cartells, mentre siguin respectuosos amb les
persones i col·lectius no són negatius. Si que sóc partidari d’eliminar les
pintades que embruten les parets i hem de dedicar els diners que no tenim per
fer net.
3. Defensa de l’autonomia
universitària
Davant de les propostes de governança que anuncia el Govern de la
Generalitat de Catalunya per controlar políticament a les universitats (per
exemple amb el nomenament del rector/a per part d’un Patronat extern a la Universitat
o els nomenaments en cascada dels diferents càrrecs – tipus jeràrquic ), quina
opinió en té?
No m’agraden les propostes que s’han fet, però també
seré clar quan a dir que cap sistema del món té un model tan “original” com el
nostre. Hem de ser conscients que o ens reformem nosaltres o ens reformarà el
govern de l’Estat, ja que la Generalitat no hi té competències.
La sort que hem tingut és que els dos partits
dominants a Espanya tenen punts de vista diferents i no han cregut convenient
obrir la caixa dels trons, altrament ja ens haguéssim empassat una reforma
universitària que segur no ens hauria agradat.
Si que crec que cal promoure el debat.
4. Estructuració de la
plantilla de la UB (PAS I PDI)
Quina estructura organitzativa de llocs de treball
creu que ha de disposar la UB? Com i quan es realitzarà el reconeixement de les
tasques que desenvolupa el personal? Com i quan definirà la carrera
professional del personal? Quin calendari proposa per a la realització d’una
autèntica RLT?
Pel que fa al PDI és relativament senzill en alguns
col·lectius amb mecanismes de mesura de l’activitat bastant acceptats. Tot i
això manquen alguns aspectes com els de divulgació o de mesura d’impacte
social. Alguns col·lectius tenen outputs que són més difícils de tabular, però
hi ha feina feta. Jo crec que en sis mesos es poden acordar els
paràmetres de reconeixement.
Una RLT del PDI, tot i que és obligatòria, és de més
difícil elaboració que la del PAS. Crec més en l’elaboració d’una plantilla
departamental, considerant les seccions. Aquesta plantilla hauria de dir el
nombre de permanents i temporals en formació sense definir categories per
evitar les dificultats de la promoció. Potser en un any es podria tenir una proposta.
Pel que fa al PAS, les coses estan força viciades. No
pot ser que cada vegada que se seu a parlar s’incrementin els costos per fer la
mateixa feina. Tenim a la universitat situacions indignes, en PAD i PDI, on
personal interí o temporal està fent la feina mentre altres, diem, en fan
menys. Primer cal veure com es regularitzen les situacions injustes, consolidades
de fa anys, per després acordar quines unitats es defineixen, quina plantilla
requereixen i com es pot dotar. S’ha pactat una reforma que, senzillament,
augmenta el cost.
5. Transparència en la
informació
Una crítica habitual i comú a les Administracions
Públiques és l’opacitat en la informació rellevant que es facilita tant a la
Societat com a la pròpia Comunitat Universitària. Creu que la UB es
suficientment transparent en la informació que facilita, tant de caire econòmic
com de política de personal? Quines mesures proposa per a la millora de la
informació?
La UB és relativament transparent en la majoria de les
coses, però és francament difícil trobar al informació. Aquí les mesures són
molt fàcils: voluntat política, instruccions clares i suport per dissenyar el
model de lliurament d’informació.
Tot i que l’organització del Web ho hauria de
permetre, són partidari d’una memòria temàtica, tipus llibre, amb hiperenllaços,
i una presentació pública i periòdica.
6. Defensa dels treballadors
i les treballadores:
6.1. Es compromet a mantenir els contractes temporals
i els nomenaments d’interins actuals?
Depèn. Si les persones mostren la seva vàlua i la
feina que fan és necessària sí. En cas que siguin persones laboralment valuoses
i el seu lloc no sigui necessari caldria buscar alternatives.
La meva voluntat no és la d’eliminar contractes, però
tampoc la d’assumir compromisos sobre el que desconec.
6.2. Quins criteris concrets creu que són els que
justifiquen la consideració d’un lloc de treball com a estructural? Quin
projecte presenta per a l’estabilització d’aquests llocs?
Seria una temeritat presentar un projecte d’estabilització
de llocs de treballs sense pressupost i amb amenaça de reducció. La plantilla
teòrica ha de derivar de les necessitats reals. La plantilla efectiva depèn del
pressupost.
Un lloc de treball és estructural quan la necessitat
es preveu permanent en el temps
6.3. Quina proposta realitza per a l’estabilització
del personal contractat amb finançament extern (a càrrec del capítol 6,...) i
que porta molt anys a la UB?
No és possible estabilitzar personal finançat amb
capítol VI. Si el que fa aquest personal és una necessitat permanent cal
definir el lloc de treball en l’RLT i pagar-lo a través del capítol I.
6.4. Es compromet a no realitzar cap externalització
de les tasques i els serveis que són realitzats actualment per personal de la
UB?
Algunes s’han de recuperar. Penso en la gestió dels
projectes europeus i en els cursos de postgrau i formació permanent.
No m’atreveixo a dir més sense conèixer a fons totes
les situacions. A més, incorporar serveis que es fan a través del grup UB pot
comportar increments de personal aparents que podrien perjudicar la promoció
dels col·lectius actuals. Cal ser prudent. Els manifestos estan bé, però a
vegades són brindis al sol per guanyar vots.
7. Altres temes més
sectorials dels diferents col·lectius
PDI
7.1. Promoció de PDI acreditat a càtedres (laboral o
funcionari). Quina proposta i calendari en fa?
Cap més que disposar del pressupost per anar fent les
convocatòries
7.2. Estabilització de PDI acreditats. Quines propostes realitza per a
que es convoquin les places d’Agregat o Professorat Titulat Universitari?
Igualment
7.3. Contractes realitzats fora de la carrera acadèmica, és a dir, l’enllaçament de diferents tipologies contractuals (becaris,
predoc, postdoc, Juan de la Cierva, Ramon y Cajal, etc).Quines propostes i calendari
en fa?
El calendari ha de ser automàtic. Altre cop són els
recursos els que limiten.
7.4. Acordarà un pla d’estabilització amb el Comitè d’Empresa
del PDI? Amb quins criteris?
Cal negociar el pla un cop definida la plantilla. Els
sis mesos són imprescindibles. Començar a parlar no és problema, prendre acords
no fins el segon semestre de 2017.
7.5. Acordarà un protocol de relació amb el Comitè d’Empresa
del PDI, per garantir les competències de l’art.64 de l’Estatut dels
Treballadors?
Sí, cal complir els preceptes legals.
7.6. Es revisarà el PDA? En quin sentit?
En primer lloc en incorporar els aspectes que ara no
hi figuren. Les activitats artístiques o de divulgació, per citar les més
evidents. El PDA s’ha mostrat útil durant anys, però hi ha aspectes que se sap
que cal modificar. Té sentit que d’un projecte, en els inputs, només tregui el
màxim un dels investigadors? No va això en contra del foment de gruyps grans?
7.7. Tindrà en compte el 51%
Sí, naturalment. Independentment del que pugui opinar,
tenim l’obligació legal. El que no faré és jugar amb el mes en que es computa
aquest 51%
PAS
7.8. Mantindrà l’actual gerència i equip de Recursos
Humans?
Necessàriament el canviaré, si sóc escollit, tan bon
punt prengui possessió. El gerent ha de ser una persona de l’equip rectoral
sempre respectant el paper que li correspon al consell social. Sobre l’equip de
recursos humans caldria esperar l’opinió del gerent. Li plantejaré les meves
opinions però no les manifestaré abans de parlar amb ell o ella.
7.9. Mantindrà els Plans d’Ordenació de la Reforma
Administrativa i de Gestió del PAS? Quin és el seu model de “organització”?
A mi no m’agraden massa, però comprometre’m a un canvi
sense alternativa no ho faré. Opino que hem augmentat el cost sense benefici
aparent. Preferiria una anàlisi sectorial. Sóc enemic de la universitat
homogènia.
7.10. Es compromet a lluitar per recuperar la jornada
de 35 hores? I mantenir els projectes actuals de Gestió del Temps i de
Conciliació?
Em comprometria a allò que acordessin els òrgans de govern.
7.11. Es compromet a que els representants del
personal puguin fer un seguiment de l’accés de personal temporal i interí?
Crec que sí. En la majoria dels casos no hauria de ser
cap problema, però no voldria un compromís sobre el que no conec en
profunditat.
7.12. Es compromet a evitar al màxim les comissions de
serveis i les diferents tipologies d’encàrrecs? I que en els casos que
excepcionalment s’hagin de fer, els representants del personal puguin fer un
seguiment de l’atorgament, i de la motivació?
Crec que sí, però cal veure cada cas i cada situació.
Seguiment i motivació han de ser públics, no només per als representants del
personal.
7.13. Creu que s’han de mantenir el personal de lliure
designació quan el càrrec que els va nomenar ja ha cessat?
No més enllà d’uns mesos, menys de sis, mentre es
confirma o es busca substitut o, en alguns casos, s’elimina la funció
7.14. Com solucionarà la problemàtica actual que
comporta el fet de què tasques estructurals de PAS s’estiguin desenvolupant per
personal aliè (Fundacions) o precaritzades (becaris)?
En alguns casos pot ser imprescindible. En altres
completament prescindible i pretenc, si m’ho permeteu, revertir això.
Ara es poden fer moltes coses per la UB que abans la
normativa no permetia.
El tema dels becaris és un greu problema. Segurament
hem de donar l’oportunitat a què facin pràctiques o es formin, però no n’hem d’abusar,
menys encara per fer feines estructurals.
8. Reduccions de càrrecs i de
les seves retribucions:
Malgrat que el nombre de personal que treballa a la UB
s’està reduint, i malgrat les fortes retallades de drets al personal, observem
una gran proliferació d’alts càrrecs i personal de lliure designació.
Comparteix aquesta opinió? Reduirà les estructures formals i reals de càrrecs,
acadèmics o administratius, així com les corresponents retribucions?
Call definir una plantilla
estructural. Poden aparèixer necessitats conjunturals. Sincerament, la
plantilla de PAS de la UB és complexa. S’han cobert necessitats estructurals de
forma “imaginativa”. Hi ha acadèmics fent el paper que a mi m’agradaria fessin
tècnics. Les retribucions (complements) dels càrrecs acadèmics són baixes i
sempre inferior s a les de contractar un tècnic. Això explica algunes coses.
9. Més democràcia i més negociació
amb els/les representants/es del personal:
És força habitual en les relacions entre l’Administració
i els representants sindicals confondre informar amb negociar. Clarificarà els
respectius àmbits de negociació? com?
És un confusió confondre la democràcia amb la
negociació sindical. Efectivament la negociació s’ha de fer sempre dins el marc
de les relacions laborals. Serà fàcil si tots adoptem el paper que ens pertoca.
El primer recordar que som servidors públics.
Si recordem això trobarem la forma de negociar i
posar-nos d’acord per prestar el servei recordant que cobrem dels impostos
públics.
10. Salut laboral:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I
quines propostes en fa?
No crec que sigui dolenta genèricament.
El que si hi ha és cansament, ganes de canvi, de millora. No hi ha propostes de
millora. No és la salut laboral, és la salut social del país.
11. Polítiques d’igualtat:
Quina valoració fa de la situació actual a la UB? I
quines propostes en fa?
En el programa porto un vicerectorat específic.
Evidentment, tot i reconèixer els esforços fets, manca encara molt a fer.
En
pocs mesos hi haurà un programa amb incentius, no parlo d’incentius econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada